Maurici |
|
Naixement | (el) Φλάβιος Μαυρίκιος Τιβέριος Αὔγουστος 539 Arabissos (Imperi Romà d'Orient) |
---|
Mort | 27 novembre 602 (62/63 anys) Harbor of Eutropius (Imperi Romà d'Orient)
|
---|
Causa de mort | homicidi, decapitació |
---|
Sepultura | Monastery of Saint Mamas (en) |
---|
|
Emperador romà d'Orient |
---|
14 agost 582 – 27 novembre 602 ← Tiberi II – Flavi Focas → |
Emperador romà |
---|
|
Senador romà |
---|
|
Comandant |
---|
|
|
|
Religió | Cristianisme calcedoni |
---|
|
Ocupació | cap militar, polític, emperador |
---|
Període | Imperi Romà d'Orient, Imperi Romà i Egipte sota l'Imperi Romà d'Orient |
---|
|
Lleialtat | Imperi Romà d'Orient |
---|
Branca militar | Exèrcit romà d'Orient |
---|
Rang militar | mestre dels soldats d'Orient |
---|
Comandant de (OBSOLET) | Excubitor |
---|
Conflicte | Maurice's Balkan campaigns (en) Avar–Byzantine Wars (en) Guerra romano-sassànida del 572-591 Sasanian Civil War of 589–591 (en) |
---|
|
|
Festivitat | 28 de novembre |
---|
|
Família | Dinastia justiniana |
---|
Cònjuge | Constantina (esposa de Maurici) (582–602) |
---|
Fills | Pere, Justinià, Anastàsia, Cleòpatra, Teoctista, Justí, Maria, Pau, Teodosi, Tiberi |
---|
Pare | Pau |
---|
Germans | Pere Gòrdia |
---|
Parents | Cosroes II, gendre |
---|
Maurici, de nom regnal Flavi Maurici Tiberi August (llatí: Flavius Mauricius Tiberius Augustus; grec: Φλάβιος Μαυρίκιος Τιβέριος Αὔγουστος; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient del 582 fins al 602. Fou un destacat general que s'enfrontà a l'Imperi Sassànida amb èxit i, una vegada emperador, conclogué victoriosament (en) la guerra amb els perses. Durant el seu regnat, l'Imperi Romà d'Orient obtingué enormes guanys territorials al Caucas i, per primera vegada en gairebé dos segles, els romans ja no es veieren obligats a fer pagaments anuals de milers de lliures d'or als perses per mantenir la pau.
Durant el seu govern (582 al 602), l'imperi va estar amenaçat per tres fronts: a l'oest a Espània (on es van perdre els darrers territoris), als Balcans per la invasió dels àvars, i a l'est per la guerra amb els perses. L'Estat es va trobar una greu crisi econòmica, que finalment va dur a perdre el suport de l'exèrcit i la seva deposició pel general Flavi Focas.